Tàctiques públiques 06

NOTA DE PREMSA:

 

Mau Monleón Pradas

Comisaria

 

Artistes

Ana Ferriols Montañana

Anaïs Neveu

Les Mediocre

Mireia Coronado Sanchez

Paula Verdú Valero

Sandra Bolufer Ballester

Berta Guixot Blay

Sara Fornés

Alejandro López

Marta Ruiz Anguera

Miquel Falgàs

Alejandra Jiménez

Pedro Sánchez

Josep Sanz Beneyto

Xenia Benítez

Sofia Godoy

Nuria González

Carolina Garrido

Victoria Herranz

María Céspedez Díaz

 

L’exposició Tàctiques Públiques 06 / Ecosistemes / Oci / Ciutadania, que es presenta a la casa de l’alumne, arreplega un total **veintiseis artistes que han treballat de manera individual i col·lectiva en el marc de l’art públic, l’esfera pública i la intervenció en l’espai públic.

Tàctiques públiques 06 pertany a una sèrie d’exposicions comissariades per Mau Monleón Pradas, la característica de les quals és que s’utilitzen tàctiques de la guerrilla de la comunicació per a actuar en l’espai públic. La publicitat, la deriva, la psicogeografia, el fake, el sniping, l’afirmació subversiva, la deterioració de la imatge, o el treball col·laboratiu són algunes d’aquestes tàctiques que qüestionen la noció de territori i proposen una ètica des de la ciutadania.

S’han realitzat intervencions de caràcter site specific a la ciutat de València que en l’exposició es mostren com a documentació –senar site, abastant temàtiques específiques que van des de la violència de gènere, la utilització del llenguatge inclusiu, el ecofeminisme i l’exploració de la naturalesa, la gentrificación, el boom immobiliari i l’explotació del territori.

Cal destacar la col·laboració que s’ha realitzat amb IDENSITAT a través de Roser Colomar, qui ha realitzat un taller que ha tingut com a desenllaç la realització d’una sèrie de cartells que tracten sobre els ecosistemes de l’oci.

L’oci és un dels conceptes fonamentals en la nostra societat globalitzada ja que tot el nostre temps està dividit en temps d’oci i temps de treball, i tots dos es complementen, es retroalimenten mútuament, i són productius a nivell econòmic.

La societat capitalista està forjant una idea d’oci que és fonamentalment consumista i que no ha de no tracta el seu temps lliure com a tal, sinó que el converteix en un temps programat a través de grans superfícies en les quals consumir, com són els postmoderns centres comercials, els espais destinats purament a l’oci com a parcs temàtics, així com els esdeveniments que es donen temporalment per a ocupar espais.

En aquest sentit, l’art en general, i l’art públic en particular juga un paper fonamental per a la conceptualització i el qüestionament de la nostra societat de l’oci, ja que l’art pot actuar en l’espai públic per a generar un revulsiu social així com des de l’activisme per a modelar o modificar algunes de les nostres percepcions o comportaments en l’espai i l’esfera pública.

Per exemple és molt important el concepte situacionista de la deriva i també de la psicogeografia, perquè aquests dos conceptes propugnats per Guy Debord ens serveixen per a donar-li la volta a la percepció que tenim del nostre temps d’oci programat i formular un espai de trobada on puga tornar a existir el joc lliure i on es puga tornar a intentar gaudir d’una vida plena, no mediatitzada o programada.

Les noves tecnologies de la comunicació estan dificultant precisament aquest gaudi del temps lliure, constituint una saturació d’impulsos sobre el nostre temps lliure que freguen l’addicció i la malaltia mediada pels videojocs, la connectivitat i la **hiperconectividad en xarxes socials.

En aquest sentit, els projectes que ací es presenten han reaccionat de forma molt receptiva i sensible a totes aquestes qüestions que estan estructurant els nostres temps de vida.

Alguns projectes estan centrats en els atractius turístics de la ciutat de València com són la Ciutat de les Arts i les Ciències o l’Oceanogràfic, el passeig marítim i les platges, el centre històric i els monuments, les falles i la gastronomia.

Diversos treballs se centren en la gentrificación, especialment del centre històric, però també hi ha respostes més lúdiques que es fixen en el que és la normalització de l’ús dels espais d’oci, en quins són les normes que regeixen aquests espais; les prohibicions i les condicions en les quals aquests espais poden ser utilitzats.

Hi ha hagut derives per diferents barris de València com el de Benimaclet o El Cabanyal, i en alguns d’ells s’han realitzat mapes i cartografies dels seus mercats, els seus parcs i llocs emblemàtics. Fins i tot s’ha realitzat una comparativa entre la quantitat de metres quadrats de dotacions recreatives que es disposen en diferents comunitats, com per exemple la de València, que disposaria d’un 60% menys de metres quadrats per cada persona valenciana que una madrilenya.

Diversos projectes en l’exposició inclouen una perspectiva feminista i ecofeminista, aportant una perspectiva de gènere en tots els seus aspectes i de manera transversal.

Altres projectes aporten metodologies d’acció participació, col·laboratives i crítiques cap a la societat capitalista des de la producció artística.

Alguns projectes més activistes plantegen una acció política i social enfront de les estructures globals i al patriarcat.

La mostra podrà veure’s fins al dia 7 de juny.

 

@tacticaspublicas

@ecosistemasociotacticas

f Tàctiques Públiques

www.tacticaspublicas.wordpress.com

 

Agraïments:

Roser Colomar, IDENSITAT

Chema Segobia